krïs

2005-12-07T09:44:00.000+01:00

No sé ben bé sobre què tenia què fer aquest blog. Jo he fet una reflexió sobre la mort.

La mort és el què ve després de la vida. Molta gent pensa qué la mort és una altre vida millor què la que em viscut però altre gent pensa què no, què la mort és la fi de tot.

Molta gent li te por a la mort, te por de què tot s'acabi i no hi hagi res en una altre vida.

La mort és mol complexa i no podem fe res per aturar-la perquè tard o d'hora tots acabarem morint. Penso què no es té què pensar en la mort i en el què vindrà després, sinó què em de viure el moment i no pensar en un futur o en el què podrà passar.

2005-11-29T11:09:00.001+01:00

L'enyorança és aquell sentiment què molts cops s'apodera de nosaltres i ens fa sentir malament.

És allò què ens fa patir, què ens fa plorar i què no ens deixa oblidar.

Molts cops enyorem a persones què em perdut i ens sentim culpables per no haver-li dit el què sentiem per elles i què eren per nosaltres.

És un sentiment què no m'agrada sentir, però què molts cops m'ha passat i suposo què em continuarà passan, i en part això està bé, perque me'n adonaré dels meus errors i els corretgiré, perquè més val tard què mai.

2005-11-17T09:48:00.001+01:00

Les dones abans estaven obligades a casar-se encara què elles no vulguessin. Les famílies las volien casades, inclús de molt joves, perquè tinguessin una família i un futur.Les casaven normalment, amb homes grans, homes amb experiència i què deixessin al morir una bona herència.

Penso què ara això no es fa, encara què encara, en algunes religions es continua fent, per malasort de les noies.

Estic totalment en contra d'això i si em trobès en aquesta situació, m'oposaria rotundament, encara què sé què no aconseguiria res amb aquesta postura.

Espero què amb els temps s'aconsegueixi fer desaparèixer això.

2005-11-15T18:26:00.000+01:00

La foscor es va establir completament a ple dia de juny. La llum què havia estat governant tot el dia va anar desapareixent mentre s'apropava la negror. Tot el què havia estat il·luminat per una llum inclús a vegades cegadora, havia estat substituïda per una foscor la qual no deixava divisar res. Donava la mateixa sensació què quan plou en un dia de ple sol, quan la xocolata llisca per la teva mà, quan veus una nuvia am un vestit negre, quan hi ha un eclipse...

Semblava una posta de sol; la foscor volia regnar durant aquell dia, fent amagar el sol, què a empemtes anava desapareixent.

La foscor i la llum, dos elements completament contraris, s'havien cedit el pas; la llum va deixar passar la foscor, com la foscor va deixar què la llum regnes com ell un dia més.

2005-11-08T19:47:00.000+01:00

La infidelitat és allò què en fets jo no puc admirar ni perdonar. Es pot arribar a ser infidel a l'amor, infidel als teus somnis, infidel a les teves creences, infidel als teus amics, infidel a la teva família, infidel a la teva parella, infidel amb el pensament...Tothom a sigut infidel algun cop amb algún dels aspectes què he mencionat abans, però crec què el més important de la infidelitat, no és el propi fet de ser infidel, sinò què és saber adonar-se'n, rectificar i saber demanar disculpes si en aquest cas, alguna persona en surt afectada.

La infidelitat no és pecat,com alguns diuen, sinò què es fa perquè no es té seguretat o perquè no s'està agust amb el que es té.

Jo crec què mai perdonaria la infidelitat, almenys amorosa, potser amb el temps si què l'acabaria pordonant, però no oblidant, per mi seria imborrable, seria una traïció.

Però com tot, la infidelitat forma part de la vida i jo penso què s'aprèn abent-la comès, perquè tard o d'hora t'acabes adonant del teu error i hi poses remei.

2005-10-31T11:56:00.000+01:00

Ell era perfecte, era l'home que sempre havia desitjat, era allò que esperava desde ja feia temps. Ell va ser qui va il·luminar la meva foscor, qui va desfer les meves ombres, qui va destruir les meves llàgrimes, qui em va seguir al llarg de tot el camí, qui em feia volar quan no hi havia cel; o això em pensava. Ell m'havia fet feliç sempre, no tenia de què queixar-me, però amb el temps ho vaig veure tot ben clar: ell era qui em feia caure quan no hi havia forat, qui em deia que no quan hi havia un sí, qui no em deixava volar més enllà del cel, qui no em deixava somriure en un dia de pluja, qui no em deixava ser lliure quan tot estava engabiat.

Res no era el que em pensava; el meu príncep blau s'havia convertit en el meu caballer negre, les seves veritats s'havien convertit en mentides, els seus somriures en falses esperançes, la seva brillor d'ulls sempre havia estat brillor d'enveja, les seves caricies en mans fredes, les seves paraules en secrets amagats i el seu cor en diable empresonat. M'havia fet creure que ell era qui em feia arribar alt, però en realitat m'estaba deixant caure. Les roses que em regalava estaven plenes d'espines enverinades, d'espines plenes d'enveja i d'espines plenes d'egoïsme. Volia que em punxès fins sentir el mal, i ho va aconseguir; em vaig punxar i vaig veure còrrer aquelles gotes de sang tan amargues fins arribar a sentir el dolor de la traició.

Va haver-hi un punt en que les llàgrimes que en un principi havien estat destruides, van començar a brotar. Plorava del mal de les mentides, de por a què em fes caure i no em deixés aixecar, de por a dormir i que no em deixès llevar.

Tenia por de que volguès ser l'amo dels meus sentiments i jo esclava dels seus mals.

2005-10-27T20:53:00.000+02:00

2005-10-25T19:52:00.000+02:00

La por és allò què en paraules no es pot descriure.La por és aquella cosa a la qual tothom té por. És aquella cosa que molts cops no ens deixa tirar endavant. És allò que ens impedeix. Tothom ha sentit molts cops por; por a dir alguna cosa que pugui ferir al que està al teu costat, por ha continuar tot sol, por a arriscar, por a caure i no poder-se aixecar, por a actuar sense cap motiu, por de seguir els teus impulsos, por de no ser feliç, por de no aconseguir els teus desitjos, por de no ser fort....
Molta gent creu que la por nomès la senten els cobards, però s'equivoquen. Tothom sent por, tothom té por a equivocar-se, a no fer el correcte. La por sempre és vista negativament, i en realitat no té per que ser així; la por també ens ajuda a tirar endavant, ens ajuda a superar-la i fer-nos més forts, ens ajuda a entendre, i també ens ajuda a no tenir-la present i a valorar més, ens ajuda a lluitar, ens ajuda a perdre-la.
No s'és més valent o més cobard tenint-la o no tenint-la, simplemet és té, tothom la té i em d'aprendre a susperar-la, a anar-la apartant cada dia més i anant-nos fent més forts. Però no penseu que hi haurà un dia on ja no en tindreu més, sino que mai la perdreu, perque forma part de la vida, és un dels seus reptes.

2005-10-25T19:11:00.000+02:00

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert

quan és sobrat per son semblant qui el força

ne torna mai fins ha cobrada força

per destruir aquell qui l'ha desert,

tot enaixí em cové llunyar de vós,

car vostre gest mon esforç ha confús:

no tornaré fins del tot haja fus

la gran paor qui em tol ser delitós.

Sí co el malalt qui llong temps ha que jau

e vol un jorn esforçar-se llevar

e sa virtut no l'hi pot mol aidar,

ans, llevat dret, sobtament plegat cau,

ne pren a mi, que m'esforç contra amor

e vull seguir tot ço que mon seny vol:

complir no ho pusc, perquè la força em tol

un mal extrem atraçat per amor.

Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a me, qui vaig afanys passant

e veig a vós, bastant mos mals delir:

desesperat de mos desigs complir,

iré pel món vostre ergull recitant.

Així com cell qui en lo somni es delita

e son delit de foll pensament ve,

ne pren a mi, que el temps passat me té

l'imaginar, que altre bé no hi habita.

Sentit estar en aguait ma dolor,

sabent de cert que en ses mans he de jaure

temps d'avenir en nengun bé em pot caure:

aquell passat en mi es lo millor.

Ausiàs March (1400-1459)

2005-10-21T21:30:00.000+02:00

Deixaré que t'apropis a mi,

en aquesta foscor tan profunda que ens envolta.

Deixaré que em miris

amb una mirada profunda i penetrant.

Deixaré que la nostra brillor d'ulls

il·lumini tot el panorama.

Deixaré que em recitis unes paraules,

sinçeres i entenedores,

potser sense cap sentit,

però sen encara paraules.

Deixaré que el meu cor em guii

entre tanta foscor i tan poc entendiment.

Deixaré qu els meus ulls plorin d'emoció,

i que les teves mans acaricin els meus cabells.

**krïs**

2005-10-21T20:57:00.000+02:00

Akesta és la Laury. La meva millor amiga, una persona molt special k em sap entendre i k em sap ajudar. Portem 2 anys amb la nostra amistad i potser hi ha gent ke pensa k es pok temps x koneixer a una persona xro jo a ella la kuneixu mol b i se el k pensa am kualsevol gest o am kualsevol mirada. Sempre ha estat allà per ajudarme, potser és per aixó k l'aprecio tant i ke li tink tanta konfiança, xk mai a marxat del meu kostat. Mai m'ha donat l'esquena i sempre ha konfiat en mi igual k jo en ella. Es una persona genial, increïble, de les millors k e konegut mai.
txtimu wpixxxima!! no cambis mai xk m'enkanta kom ets!! ***MaMy'S sEmPrE***

2005-10-18T19:27:00.000+02:00

Aquesta història va sobre un trobador què es creia el més feliç del món i no es volia donar conta de quin seria el seu final.

Tot va començar un dimarts al matí, quan el trobador va anar a la plaça d'aquell poble amagat entre les montanyes a cantar la nova cançó que havia compost parlan de la bellessa de la princesa d'aquell regne. Al cap de 10 minuts, quan el trobador ja havia començat a cantar i la gent l'escoltava preguntant-se si seria veritat aquella bellessa tan màgica que describia, va aparèixer la princesa en la qual tots estaven pensant en aquell moment. Ella es va acostar a aquella multitud a veure que passava i sense que el trobador se'n adonès es va quedar allà sense fer notar la seva presència. La princesa quan va començar a sentir totes aquelles coses precioses amb les quals la comparava, es va ruboritzar i el va fer callar. Quan la princesa li va demanar callar, el trobador es va sobtar de veure-la allà present i es va començar a ruboritzar molt més que ella i a demanar-li disculpes. La princesa se'l va endur d'aquella multitud fent que tots es disperssesin i tornessin al seu lloc de treball o a casa seva i mentrestant li va dir al trobador que si tant bon trobador es pensava que era que anès al seu castell a treballar per ella i per al seu marit. El trobador, tot orgullòs va aceptar aquest nou repte i es va preparar cançons molt bones per a la seva próxima trobada.

Quan va arribar el dia tan esperat, el trobador va anar cap al castell i quan es va trobar amb la princessa i amb el seu marit, va començar a cantar la cançó més bona que havia compost per a aquella ocasió. Al marit de la princesa li va agradar tant que li va demanar que es quedès en aquell castell i que cantès a la festa que tenien preparada per a la propera setmana. El trobador va acceptar i es va quedar allà fins la setmana de la gran festa. Quan la festa va acabar, el trobador es va acomiadar del príncep i quan va voler anar a acomiadar-se de la princesa no la va trobar, llavors va decidir anar-la a buscar a la seva habitació. Quan la princesa va obrir la porta, es van creuar les seves mirades i apartir d'allà va sorgir aquell desenfrenat amor. Es veien cada dia i ell cada dia li cantava la seva millor cançó.

Un dia, ella el va convidar al seu castell ja que el seu marit havia tingut que partir a un altre país i ell va aceptar. Van estar tota la tarda a la habitació d'ella, fent-se petons i estimant-se com mai havien estimat i de sobte la porta s'obrí. Era el marit d'ella i els acababa d'enganxar!

Ella li va intentar fer creure que no era el que pensava, pero el marit sense escoltar-la, va començar a perseguir al trobador que anava despullat. Van començar a correr per tot el castell fins que el trobador, en un intent de voler escapar va caure per les escales i es va matar. La princesa, que els havia seguit per intentar-los aturar, va veure com el seu estimat trobador queia de dalt abaix i va anar corrents a la seva habitació i va tancar la porta perque el seu marit no hi entrès i desprès de recitar aquestes paraules a crits al seu marit:"Ell era el meu estimat i tu las fet caure.Ja le perdut, al meu estimat,al meu poeta,al meu amor de veritat, per aixó ara patiràs, i com jo le perdut a ell tu em perdràs, de la mateixa manera, caient tots dos de dalt a baix", es va tirar pel balcó.

El marit sentint-se culpable per aquestes dues morts va anar a l'estany i es va endinsar i diuen que mai més tornà a sortir d'allà.

2005-10-06T20:20:00.000+02:00

Menorca per mi és molt especial. Les seves platjes, la seva gent i la seva bellessa m'han vist crèixer. Els meus pares ja anaven allà d'estiueig abans que jo nasquès i ells van ser qui em van ensenyar a apreciar tot el que aquesta illa té. Cada mes d'agost vaig a passar allà les vacances. Estic allà una setmana i els meus cosins i tiets ens venen a veure a l'hotel en el qual ens allotjem i que està situat just davant de Cala Galdana, per mi, la platja més bonica i més neta de tota Menorca.
Aquesta illa, apart de platjes té més coses, com per exemple; Ciutadella, la qual té un port i conserva tots els carrers que tenia abans, que li donen a aquet indret un color especial on es pot veure que aquest és lloc de pescadors, és a dir, un lloc bonic i senzill. Per la nit, al port, pots anar a dinar a un restaurant amb les llums dels fanals enceses i el soroll de l'aigua entran pel canal d'aquell petit port.
Menorca també té un altre port situat a Maó, pero aquest no el considero tan maco com el de Ciutadella.
He anat a altres platjes de les Illes Balears o de Catalunya i encara no he trobat cap que sigui tan maca com la de Cala Galdana. Crec que no trobaré mai cap ni anant-me al Carib, on diuen que hi han les millors platjes del món. Potser dic aixó (que no en trobaré una altre igual), perque la porto molt adintre meu, amb molta tendresa, sentiments i records.
Per a mi, Menorca sempre serà un lloc molt especial, on he tingut molts records i moltes sensacions que en cap altre lloc he viscut.

2005-10-06T19:47:00.000+02:00

En aquesta fotu es pot veure la meva torre de la Cerdanya, la meva apreciada casa, on pasu les vacances d'estiu i les vacances d'hivern. Està situada en una petita urbanització anomenada Devesa de Saga on hi han altres cases de gent, que com jo, no viu fixa allà sino que puja en les seves estones lliures.
Si algun cop em preguntessin on aniria a la fi del món o en algun cas d'urgència sens dubte aniria allà, ja que és un dels meus llocs preferits i on es pot pensar amb calma. La torre està rodejada de vegetació, de tranquilitat i serenitat, què és el que identifica més a la Cerdanya. Quan hi ets allà, a la muntanya envoltat de tanta vegetació, t'inunda la tranquilitat absoluta i t'en oblides de totes les teves neguitacions.
A l'estiu,tardor o primavera pots anar a muntar a caball per les valls més boniques que pots imaginar i amb la frescor de l'aire pur, de l'aire de veritat. També pots anar a fer un vol en bicicleta per la urbanització o inclús anar a la piscina i sens cap dubte anar a la capital de la Cerdanya, a Puigcerdà, on pots fer algunes compres tant de roba com de prensa, alquilar una película per veure quan és fa de nit,o estar-se a casa o anar al cinema a veure una bona película. El que més m'agrada de Puigcerdà són els gofres de xocolata i els batuts de vainilla, a cap lloc els fan millor!!
A l'hivern, en comptes d'anar a muntar a caball i pelar-te de fred, és pot anar a esquiar, ja que les pistes no cauen molt lluny o sino anar a fer un vol pel poble o el que a mi m'agrada més, estar-te a casa, concretament al sofà, veient una bona pélicula amb la xemeneia encesa i tapada amb una manta mentre's veus com la neu cau a fora al carrer.És impressionant el paisatge que es pot veure.
Allà també hi pasava algunes nits de reis, esperant amb molta ilusió en una nit de nevada que els reis fessin realitat els meus somnis i em portessin el que havia demanat.
A les meves estones lliures, apart de fer tot el que he comentat abans entre d'altres coses, també puc anar a visitar a l'Olga que és veina meva i passar una estona divertida i entretinguda a casa seva o bé a casa meva.
Adoro la Cerdanya, vaig allà des que encara no havia nascut i estava al ventre de la meva mare, i sincerament no penso marxar mai d'allà, perque és fantàstica i la seva senzillesa és extraodinària i m'aporta el que mai ningu ni res m'havia aportat.

2005-10-01T17:59:00.000+02:00

215. Foll, digues: què és amor? Respòs que l'amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat.
E és qüestió a qual es pus prop amor: o a libertat, o a servitud.

132. Jaïa l'amic en llit d'amor; los llençols eren de plaers, e lo cobertor era de llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

45. Dos son los focs que escalfen l'amor de l'amic: la un és bastit de desigs, plaers, cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgremes e de plors.

Ramon Llull (1232-1316): Llibre d'Amic e Amat

Jo he escollit l'últim fragment (45) per comentar-lo ja que em sembla un fragment bastant clar en que es defineix l'amor.
Aquest fragment vol fer entendre i saber que l'amor no es basa nomès en una única cosa sino que es basa en dos grans grups (en aquest cas flames): el de la felicitat, les il·lusions, els desitjos i totes les coses bones i que agraden, i el dels patiments, les tristeses, les llàgrimes i el temor, les coses que no agraden mai. Perque l'amor funcioni i s'escalfi es necessiten les dues flames i sobretot que les dues escalfin per igual, no que una escalfi més que l'altre, perque llavors no hi ha equilibri i l'equilibri és primordial i el que fa tirar endevant l'amor. Seria amor la felicitat i la tristesa sempre absoluta? Jo penso que no, que és necessita dels dos per poguer continuar, no omplir-ho tot d'un sol color. S'ha de saber trobar l'equilibri entre la felicitat i el dolor per poguer saber que és l'amor.

2005-09-27T18:41:00.000+02:00

Ola, sóc la Cristina. Ara em definiré a mi mateixa perque sapigueu més o menys com sóc. Jo sóc una persona molt alegre i extrovertida. També sóc molt sociable, per això el que més m'agrada fer entre d'altres coses és passar les estones amb els amics i conèixer gent nova. També sóc bastant sinçera, és a dir, que el que penso ho dic al moment, sempre i quan no fereixi a la persona a la qual li dic la meva opinió. Normalment no menteixo, per això, quan ho faig ho passo molt malament amb mi mateixa, per por a haber-me equivocat al haber-ho fet, encara que a vegades dic mentides, per no fer-li mal a la persona,ja que l'aprecio molt. Sovint m'agobio molt; o bé per no tenir temps a fer les coses que vui fer o perque em trobu en un problema o en una situació que no sé com solucionar. Depèn el moment o no puc parar de mourem i de fer coses o no tinc gens de ganes de fer res ni de mourem ni de tenir que anar a algun lloc. És a dir, que a estones sóc molt moguda i a altres sóc molt mandrosa.

Més o menys així és com sóc, si teniu algun dubte o alguna cosa que volgueu saber, em podeu escriure un comentari i jo ja el llegiré.
Bueno, doncs així sóc jo. Fins un altre.

2005-09-14T20:41:00.000+02:00