Aquesta història va sobre un trobador què es creia el més feliç del món i no es volia donar conta de quin seria el seu final.

Tot va començar un dimarts al matí, quan el trobador va anar a la plaça d'aquell poble amagat entre les montanyes a cantar la nova cançó que havia compost parlan de la bellessa de la princesa d'aquell regne. Al cap de 10 minuts, quan el trobador ja havia començat a cantar i la gent l'escoltava preguntant-se si seria veritat aquella bellessa tan màgica que describia, va aparèixer la princesa en la qual tots estaven pensant en aquell moment. Ella es va acostar a aquella multitud a veure que passava i sense que el trobador se'n adonès es va quedar allà sense fer notar la seva presència. La princesa quan va començar a sentir totes aquelles coses precioses amb les quals la comparava, es va ruboritzar i el va fer callar. Quan la princesa li va demanar callar, el trobador es va sobtar de veure-la allà present i es va començar a ruboritzar molt més que ella i a demanar-li disculpes. La princesa se'l va endur d'aquella multitud fent que tots es disperssesin i tornessin al seu lloc de treball o a casa seva i mentrestant li va dir al trobador que si tant bon trobador es pensava que era que anès al seu castell a treballar per ella i per al seu marit. El trobador, tot orgullòs va aceptar aquest nou repte i es va preparar cançons molt bones per a la seva próxima trobada.

Quan va arribar el dia tan esperat, el trobador va anar cap al castell i quan es va trobar amb la princessa i amb el seu marit, va començar a cantar la cançó més bona que havia compost per a aquella ocasió. Al marit de la princesa li va agradar tant que li va demanar que es quedès en aquell castell i que cantès a la festa que tenien preparada per a la propera setmana. El trobador va acceptar i es va quedar allà fins la setmana de la gran festa. Quan la festa va acabar, el trobador es va acomiadar del príncep i quan va voler anar a acomiadar-se de la princesa no la va trobar, llavors va decidir anar-la a buscar a la seva habitació. Quan la princesa va obrir la porta, es van creuar les seves mirades i apartir d'allà va sorgir aquell desenfrenat amor. Es veien cada dia i ell cada dia li cantava la seva millor cançó.

Un dia, ella el va convidar al seu castell ja que el seu marit havia tingut que partir a un altre país i ell va aceptar. Van estar tota la tarda a la habitació d'ella, fent-se petons i estimant-se com mai havien estimat i de sobte la porta s'obrí. Era el marit d'ella i els acababa d'enganxar!

Ella li va intentar fer creure que no era el que pensava, pero el marit sense escoltar-la, va començar a perseguir al trobador que anava despullat. Van començar a correr per tot el castell fins que el trobador, en un intent de voler escapar va caure per les escales i es va matar. La princesa, que els havia seguit per intentar-los aturar, va veure com el seu estimat trobador queia de dalt abaix i va anar corrents a la seva habitació i va tancar la porta perque el seu marit no hi entrès i desprès de recitar aquestes paraules a crits al seu marit:"Ell era el meu estimat i tu las fet caure.Ja le perdut, al meu estimat,al meu poeta,al meu amor de veritat, per aixó ara patiràs, i com jo le perdut a ell tu em perdràs, de la mateixa manera, caient tots dos de dalt a baix", es va tirar pel balcó.

El marit sentint-se culpable per aquestes dues morts va anar a l'estany i es va endinsar i diuen que mai més tornà a sortir d'allà.